Fem Cambra 74 del canal de descompte, a través del qual es comercialitzen els excedents. Amb tot, el catedràtic també destaca que hi ha un seguit d’empreses que han optat per no sumar-se a la moda low cost. «El luxe, l’exclusivitat i la creació de forts vincles amb els clients són atributs que el consumidor percep com a valor i hi ha un tipus de públic que està disposat a pagar el que faci falta», explica. Per tant, «la convivència d’aquests dos models és viable, sempre i quan cada un d’ells potenciï el seu fet diferencial», afegeix l’expert. Repensar el producte o el servei Malgrat tot, moltes de les propostes que s’engloben sota l’etiqueta low cost no ho són i sota aquest paraigua Low cost El model ‘low cost’ i el del luxe poden conviure si cada un potencia les seves diferències moltes empreses han dut a terme, per estratègies de màrqueting, iniciatives que en realitat són de low price. En aquest sentit, Valls assenyala que «la proposta de valor és el que ajuda a discernir entre low cost i low price», dos conceptes que sovint es confonen. En canvi, la seva explicació és clara: low price és vendre el mateix producte, però a un preu més baix. En canvi, low cost és molt més que això, significa repensar el producte o servei des de la base, de manera que s’aconsegueixin estalvis amb més satisfacció. La confusió és comuna, ja que, segons Valls, «moltes empreses s’han apuntat a aquesta moda. A vegades es tracta de companyies que el que fan és desferse d’estocs i per això ofereixen preus baixos». Amb tot, no es pot obviar que, amb la crisi, els clients demanen preus baixos i la caiguda del consum obliga les empreses a replantejar les polítiques de preus i també a revisar la marca i la promoció.
