pi, perquè sortir per sortir, sense una necessitat clara, té segurament més inconvenients que avantatges, des del punt de vista de la documentació que et demanen i del control de la CNMV. Ara bé, si una empresa necessita finançament per als seus plans d’expansió o de compres té tot el sentit del món plantejar la sortida a borsa. Com ja he dit, però, aquesta no és ara mateix una necessitat per a Comsa Emte. 18 Jorge Miarnau «Espanya té unes grans infraestructures, fa 15 anys que fem el que no s’ha fet enlloc» El sector de la construcció necessitarà temps per recuperar-se d’aquesta crisi i tot sembla indicar que, si bé es poden anar percebent millores en altres camps, a aquest sector li costarà més aixecar el cap. Quines perspectives té per a l’any 2010? El que està clar és que a Espanya tenim unes infraestructures espectaculars, fa 15 anys que fem el que no s’ha fet a cap altre país europeu i això arribarà un moment que no es podrà mantenir. Des d’aquest punt de vista, quan ja s’ha acabat de fer la T1 del Prat, la T4 a Barajas, quan es finalitzin les obres del port de Barcelona, la línia 9 del metro o quan s’acabin l’AVE i les autovies, ja no quedarà pràcticament res per fer. Tant de bo que després sorgeixin més projectes, però a vegades no ens adonem de tot el que s’ha fet a Espanya: només cal sortir a fora i fer la comparativa, i per això el més lògic és pensar que aquí la feina baixarà molt. El futur passa pel creixement a fora i l’aprimament al mercat espanyol? No ens agradaria aprimar-nos aquí i, per tant, mirarem de continuar aprofitant les possibilitats que hi hagi. Potser s’aprimarà el pastís, però com que el sector també s’aprimarà és possible que al final el tros de pastís que ens quedi sigui el mateix. En tot cas, això és molt difícil de preveure. Dins dels projectes que queden per fer a Espanya hi ha una part important d’obra ferroviària i amb això intentarem mantenir el volum. Però sens dubte el futur passa per sortir a fora i diversificar-nos aquí, que és de fet el que aconseguim amb la fusió amb Emte, afegint les àrees d’instal·lacions i de xarxes i explorant activitats noves com la TDT i els projectes per a Airbus, coses que creiem que poden tenir futur. Una altra opció de creixement a Espanya pot ser a través de les renovables i l’impuls que sembla que es vol fer des de l’Administració? El que passa és que aquest impuls potser s’ha frenat una mica. D’una banda es parla molt de renovables, de Kyoto i de Copenhaguen, però de l’altra també s’han aprovat decrets que han limitat els kilowatts d’energia fotovoltaica i eòlica. És cert que nosaltres som presents en aquest sector però som conscients que el creixement no és infinit. Fora dels municipis, i com a conseqüència de les obres del Fons Estatal d’Inversions Locals, tant l’Estat com la Generalitat han disminuït quasi a la meitat les licitacions respecte de l’any 2008. Com es notarà això al sector de cara a l’any que ve? El cicle és una mica més llarg i a més cal tenir present que, si bé és cert que la licitació està caient, al mateix temps 2009 ha marcat un rècord en l’execució d’obres tant per part de l’Estat com per part de la Generalitat. Som en un any de màxima execució d’obres i potser l’any 2010 també ho serà. La qüestió és que fa tres o quatre anys es van comprometre totes les obres i ara no hi ha diners per licitar nous projectes, i això serà un problema sobretot a partir de 2011. Per això tant la Generalitat com el Ministeri de Foment estan explorant fórmules de En portada
