B.Roig · M.Casanovas Fotos: ojoxojo L’estiu passat es posava en marxa la fusió de Comsa i Emte, fet que constituïa la vuitena companyia espanyola del sector i trencava un dels tòpics sobre l’empresariat català, que parla de la dificultat que dues empreses familiars es posin d’acord per fer una operació corporativa per guanyar grandària. Ha estat un procés difícil? És cert que no és gaire habitual però no som les primeres empreses familiars que s’uneixen ni serem les últimes. En el nostre cas feia temps que registràvem uns creixements importants i teníem clar que havíem de buscar algun tipus d’operació corporativa per continuar creixent, perquè creiem que en el mercat actual i per abordar l’expansió internacional es necessita més grandària. És en aquest context que va sorgir l’oportunitat de fer aquesta integració amb Emte, i un cop ens vam posar a treballar vam arribar a un acord amb relativa facilitat. Quan es planteja l’operació? Ho havíem parlat ja en alguna ocasió, sobretot arran de la sortida d’Emte del grup Agbar (l’any 2006), tot i que en aquell moment no va ser possible. Vam recuperar el projecte al final de l’any 2008 i el juliol de l’any 2009 vam signar l’acord. Ha estat un procés relativament ràpid. El context de crisi ha actuat com a accelerador? No estàvem pensant en la crisi en plantejar la fusió, sinó que totes dues companyies pensàvem des de feia anys en la necessitat de guanyar grandària tant a Espanya com al món, i és veritat que pel mig ha aparegut la crisi, però aquest no ha estat el motiu de buscar la fusió. Quines passes queden per fer per tal de finalitzar el procés de fusió? La integració com a tal ja està feta però la feina interna que queda necessitarà encara un temps; treballem amb un horitzó de dos anys. L’any 2010 serà molt 16 Jorge Miarnau En portada Jorge Miarnau i Carles Sumarroca, president i vicepresident executius de Comsa Emte. fort en aquest sentit, però hi haurà coses que requeriran una mica més de temps perquè la veritat és que una operació d’aquestes característiques no és fàcil: som 8.600 persones presents a més de 14 països, i hi ha un munt de tasques que s’han de desenvolupar de definició d’agenda, d’integrar sistemes, de canviar processos... Les organitzacions s’assemblaven però no són iguals (una és més central i l’altra més distribuïda), i hem de fer que en sigui una d’única. Per això calculo que tot el procés es tancarà cap a l’any 2011. Quines són les claus per tal que un negoci familiar arribi a ser un dels grups més grans del sector a Espanya? Primerament és una qüestió de temps. En el nostre cas som una empresa de 115 anys d’història en els quals hem anat creixent de manera constant. A més, en aquests últims 15 anys, a Espanya, el mercat ha ajudat molt i hem pogut créixer amb nivells del 15 i el 20 %. A aquest impuls s’ha de sumar l’aposta per una gestió molt professionalitzada. Tota aquesta experiència i l’especialització ferroviària i tecnològica són els elements que ens han portat fins aquí, fins on som avui. Què es guanya amb la fusió? Grandària, experiència internacional, capacitat tecnològica i financera per fer més coses... Per jugar a la Champions has de tenir unes dimensions determinades i per treballar a Espanya i estar present a 15 països també has de tenir volum. Això és potser el més evident però alhora cal tenir en compte que som empreses amb sinergies, no som dues constructores o dues installadores, fem coses diferents, complementàries moltes vegades, i sovint per als mateixos clients, amb la qual cosa amb la fusió també podrem oferir millors serveis a aquests clients.
